Peter Schössow és l'il·lustrador de Paula i la lleugeresa de l'ésser (Paula und die Leichtigkeit des Seins, 2007), un relat escrit per Zoran Drvenkar i traduït per Clara Formosa; de La ratera (Die Mausefalle, 2006), sobre un poema de Christian Morgenstern, traduït per Ernest Weikert; i és, a més d'il·lustrador, l'autor de¿Cómo es posible?: La historia de Elvis (Gehört dos so??!, 2005), traduït per Eduardo Martínez.
La ratera: el poema de Christian Morgenstern Die Mausefalle (1910), traduït al català per Ernest Weikert
I
Al mas, el Palmström no menja un bocí
des que hi habita també un ratolí.
En Korf, que es dol perquè el veu desolat,
li alça una cel·la de ferro forjat.
El Palmström hi entra amb el seu violí,
bella rampoina de so ballarí.
Quan ve la nit i els estels fan llum fina,
grata les cordes i no desafina.
El ratolí complagut pel concert
saltironant ha acudit a cobert.
Darrere seu s'abat una portella
que amb poc soroll ha tancat la parella.
No tenen temps de sentir-se la veu,
se'n van de visita al cau de Morfeu.
II
De matinada carreguen l'estança
dalt d'un remolc dels que fan la mudança.
Com no és petit ni tampoc massa gran,
en Korf confia que hi arribaran.
Un cavall gros condueix el vehicle
que els mena a un bosc dalt de tot d'un monticle.
Al mig d'un clar assolellat i tranquil,
obre la gàbia en Korf molt gentil.
L'animaló s'atreveix el primer,
però després surt el Palmström també.
Al ratolí res no li sembla rar,
està content d'estrenar nova llar.
Contempla el Palmström l'escena amb delit;
i torna a casa amb el cor entendrit.
[Text extret de l'edició en català d'Editorial Joventut]
Al mas, el Palmström no menja un bocí
des que hi habita també un ratolí.
En Korf, que es dol perquè el veu desolat,
li alça una cel·la de ferro forjat.
El Palmström hi entra amb el seu violí,
bella rampoina de so ballarí.
Quan ve la nit i els estels fan llum fina,
grata les cordes i no desafina.
El ratolí complagut pel concert
saltironant ha acudit a cobert.
Darrere seu s'abat una portella
que amb poc soroll ha tancat la parella.
No tenen temps de sentir-se la veu,
se'n van de visita al cau de Morfeu.
II
De matinada carreguen l'estança
dalt d'un remolc dels que fan la mudança.
Com no és petit ni tampoc massa gran,
en Korf confia que hi arribaran.
Un cavall gros condueix el vehicle
que els mena a un bosc dalt de tot d'un monticle.
Al mig d'un clar assolellat i tranquil,
obre la gàbia en Korf molt gentil.
L'animaló s'atreveix el primer,
però després surt el Palmström també.
Al ratolí res no li sembla rar,
està content d'estrenar nova llar.
Contempla el Palmström l'escena amb delit;
i torna a casa amb el cor entendrit.
[Text extret de l'edició en català d'Editorial Joventut]
Text original alemany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada