Lletres i mongetes

Aquesta g, feta amb mongetes, és una de les creacions del dissenyador gràfic Vladimir Koncar que trobem al taller de tipografia de Charlotte Rivers, Handmade Typo, editat en espanyol per Promopress. 

Rivers ens mostra un recull molt variat de cartells, cobertes de llibre, il·lustracions editorials, abecedaris, targetes i instal·lacions que exemplifiquen la tendència artesanal a fer lletres a mà que des de fa uns anys viu el món de la il·lustració i el disseny gràfic. 

El més atractiu del llibre, sens dubte, són els tutorials que expliquen els detalls pràctics de diverses tècniques per confeccionar lletres a mà: brodats, paper retallat o plegat, fotografia... Resulten especialment inspiradores les obres d'Evelin Kasikov i d’Smart Emma, especialistes en brodats, i de Mr Yen, un virtuós del paper retallat. 

Les lletres dibuixades a mà són, sens dubte, úniques i molt més expressives que les fetes exclusivament amb eines digitals. Malgrat això, l’autora també explica com elaborar, amb programes informàtics, una font completa i operativa a partir d’una tipografia feta a mà.

[Imatge d'Hansje van Halem]

Després de fullejar Handmade Typo, qui es pot resistir a experimentar una mica en aquest camp apassionant?

Intercanvi de poemes a la vista!

Voleu rebre poemes a la vostra bústia? No pas a la bústia de correu electrònic. No. Vull dir a la que teniu al costat de la porta de casa. Si us fa il·lusió, aneu a l'espai Librosfera i llegiu atentament la proposta d'intercanvi poètic que fa l'Sfer. I després, afegiu-vos a la iniciativa! Jo ja ho he fet. 

Del diseño de la pieza a la pieza del diseño, per Piu Martínez

"El álbum ilustrado es más que un libro. Es una manifestación creativa que recibe más de la comunicación visual que de la literatura. El funcionamiento armónico entre imagen y texto produce una síntesis de dos formas de lectura, la textual y la visual, que prolonga el sentido de relato. Un extenso colectivo de artistas y diseñadores han encontrado en la fuerza poética del álbum un soporte privilegiado para su trabajo."

No deixeu de llegir l'article de Piu Martínez sobre els àlbums il·lustrats, que ha publicat a l'últim número (l'últim de debò!) de la revista "Étapes". Piu fa un repàs a la història de l'àlbum des dels anys 60 fins als nostres dies i descriu amb exemples contundents la relació, molt estreta, entre aquest tipus de llibre i el disseny gràfic.

[El text citat és de Piu Martínez i la imatge pertany a una de les pàgines de la revista, editada per l'editorial Gustavo Gili]   

Sophie Van der Linden estrena bloc

 

L'especialista en literatura per a infants Sophie Van der Linden estrena un espai sobre àlbums il·lustrats que val la pena visitar. 

El Libro illeggibile MN 1, de Bruno Munari

Bruno Munari, amb l'objectiu de comprovar si el llibre —com a objecte— (sense lletra impresa ni il·lustracions) pot comunicar alguna cosa, duu a terme un seguit d'experimentacions el resultat de les quals és la col·lecció de llibres il·legibles i la de prellibres. En aquestes experimentacions, Munari estudia els elements que componen el llibre: el tipus de paper, els formats de les pàgines i els colors.

 

"Una serie de páginas todas iguales comunica un efecto de monotonía, páginas de diferentes formatos son más comunicativas. Si los formatos estan organizados de forma creciente o decreciente o alternativamente o, en cualquier caso, con un cierto ritmo, se puede obtener una información visual rítmica, dado que el pasar una página es una acción que se desarrolla en el tiempo y por lo tanto participa del ritmo visual-temporal."

Text extret del llibre de Bruno Munari ¿Cómo nacen los objetos?, editat per Editorial Gustavo Gili, el 2010 [traducció de Da cosa nace cosa (1985)]

[Imatges del Llibre il·legible MN 1]

Concretament, en el llibre il·legible MN 1, Munari experimenta amb formats de pàgina diferents i colors diversos. Així, un llibre sense text ni il·lustracions com aquest és capaç de transmetre informació per mitjà del llenguatge visual dels colors i les formes.

Aquest llibre editat per Corraini, que fa només 10 per 10 centímetres, és una petita meravella que convida a entrar a l'interessantíssim món de Munari.

Un Oscar per a Shaun Tan

The lost thing, de Shaun Tan i Andrew Ruhemann, ha guanyat  l'Oscar al millor curtmetratge d'animació.

Els altres nominats eren els següents:

• Day and Night, de Teddy Newton
• The Gruffalo, de Jakob Schuh i Max Lang
• Let's Pollute, de Geefwee Boedoe
• Madagascar, carnet de voyage, de Bastien Dubois

Apunt sobre el curtmetratge a Ilustroskop

Camilla Engman estrena pàgina web

La coneguda artista sueca Camilla Engman, coautora de Troppo Tardi (el text és de Giovanna Zoboli), un àlbum il·lustrat que no fa gaire mesos va publicar l'editorial Topipittori, ha renovat la seva pàgina web. Si us agrada l'obra d'Engman (pintura, il·lustració, ceràmica...), no deixeu de visitar-la.

Coberta de Troppo Tardi

Mythological Monsters, de Sara Fanelli

[Coberta del llibre, amb la il·lustració d'Argos i els seus 100 ulls]

Mythological Monsters of Ancient Greece és un àlbum molt atractiu en què Sara Fanelli explica als nens algunes de les llegendes més conegudes de la mitologia grega. Ho fa a partir de catorze éssers monstruosos: Argos, Medusa, Pegàs, les sirenes, les harpies, els cíclopes, Minotaure, Escil·la, Cèrber, els centaures, els sàtirs, Hidra, Esfinx i Equidna.

L'autora mostra escenaris, personatges i situacions que ajuden a reconstruir aquests relats tan enrevessats. En el llibre, hi ha poc text i, en canvi, moltes imatges, fletxes, subratllats i indicacions que aclareixen les diverses històries que conviuen en l’espai de la pàgina o de la doble pàgina. 
  

En aquesta doble pàgina, l'autora representa Polifem i l'enginyosa fugida d'Ulisses de la cova d'aquest terrible cíclope.

Una altra coneguda llegenda que Fanelli explica de manera molt gràfica és la del laberint del Minotaure i l'aventura de Teseu i Ariadna. 

En aquesta doble pàgina, veiem l'Esfinx que planteja a Èdip aquell enigme tan conegut: "Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre?".

Les imatges d'aquest apunt són de l'edició de l'àlbum publicada per Walker Books.

El petit globus vermell, d'Iela Mari

El petit globus vermell (1967) és el primer llibre de la il·lustradora Iela Mari (Milà, 1932), resultat dels estudis que va dur a terme amb el seu marit, Enzo Mari, sobre la percepció visual dels nens petits.

Es tracta d'un àlbum sense text que relata de manera minimalista la metamorfosi d'un globus: la imatge vermella i impactant del globus que s'infla a la boca d'un nen —sempre sobre un fons blanc i al costat de contorns esquemàtics de línia negra— es transforma en poma, la poma es torna papallona i la papallona esdevé flor, finalment, aquesta flor pren la forma d'un paraigua que aixopluga el mateix nen de l'inici de la història.

L'àlbum el trobem editat en català i castellà per Kalandraka. Abans, l'any 1970, Lumen n'havia fet la primera edició en castellà.

Aquest vídeo està fet a partir de les il·lustracions de l'àlbum:

Aquesta animació és de Dame Pistachos i la música és de Lisa Mitchell [Neopolitan Dreams].

Cuisine de Sorcière, de Wolf Erlbruch

[Coberta i imatges de l'edició en francès publicada per La Joie de Lire el 1998]

Wolf Erlbruch, a partir d'un poema que apareix a Faust, de Johann-Wolfgang von Goethe, elabora aquest àlbum de format gran i apaïsat, amb els seus collage característics.

El poema és un conjur que trobem a l'escena en què Mefistòfeles fa preparar a una bruixa un beuratge per rejovenir Faust. La bruixa, mentre remena l'olla, pronuncia aquests mots que, segons Goethe —ho explica en una carta al seu amic Eckermann, el 1827—, no amaguen cap significat.

"Tal com t’ho dic:
D’un en fas deu,
el dos i el tres,
els deixes córrer,
i seràs ric.
Descarta el quatre,
del cinc i el sis
fes set i vuit.
I prou debatre.
Nou que en fan un,
i deu, no cap.
Ve’t aquí els comptes que la bruixa sap."

[Aquesta versió del text pertany a la traducció del Faust feta per Josep Lleonart el 1938 i publicada per Proa el 1982]