Le Géant de Zeralda: l'escena final

"Puis les années passèrent.

Zeralda devint une belle jeune fille,

l'ogre, toujours bien nourri, rasa sa barbe piquante,

et ils devinrent amoureux l'un de l'autre.

Ils se marièrent, menèrent une vie agréable

et eurent un grand nombre d'enfants.

On peut donc penser

que leur vie fut heureuse jusqu'au bout."

 [L'última pàgina doble de l'àlbum: a la banda esquerra hi ha el text i a la dreta, la imatge.]

Le Géant de Zeralda, de Tomi Ungerer, ha esdevingut un clàssic de la literatura infantil, i aquesta escena familiar final –tan inquietant– n'és la més coneguda.  

Els protagonistes d’aquesta història són un ogre –que Ungerer caracteritza d’una manera terrorífica: amb les dents esmolades i brandant un enorme ganivet– i una nena innocent, però llesta, Zeralda, que aconsegueix dur el terrible gegant pel “bon camí”.

En el relat, Zeralda sedueix l’ogre gràcies a l'habilitat que té cuinant. Els seus plats deliciosos –tot un homenatge de l’autor a la cuina alsaciana (vegeu la il·lustració de la doble pàgina)– distreuen el monstre de la seva activitat preferida: devorar mainada.

[Coberta i pàgina doble de l'edició francesa, l'École des Loisirs, 1971]

Si observem els originals de les il·lustracions d'aquest llibre, podem veure que Ungerer dibuixava, per una banda, els contorns de les imatges (amb tinta xinesa) i, per una altra, confeccionava la mateixa imatge només amb color. La impressió final de les dues versions sobreposades oferia un resultat impecable.

 
Accés a les il·lustracions originals de la col·lecció del Musée Tomi Ungerer.  

Enllaç amb la pàgina web de Tomi Ungerer.

Un altre apunt d'aquest bloc sobre Ungerer.