Stian Hole i el secret de Garmann (Garmann's Secret)

[Imatge de l'àlbum La calle de Garmann, editat per Kókinos]

El protagonista d'El final del verano (Garmanns sommer) i de La calle de Garmann (Garmanns gate) torna en un nou relat d'Stian Hole, Garmanns hemmelighet, que l'editorial Cappelen presentarà el mes d'abril.

[Imatge de la coberta del nou àlbum, extreta del catàleg 2010 de Cappelen]

Stian Hole (Hokksund, 1969) va debutar en el món dels àlbums il·lustrats amb Den gamle mannen og hvalen (El vell i la balena), una història plena de referències al paisatge del nord de Noruega. Aquest relat descriu la rutina d’un vell mariner, Cornelius, que viu aïllat del món en una zona de fiords, amb el seu gat Trass, i que passa el temps arreplegant el que les onades deixen a la vora de la platja. Cornelius té un germà, Halvor, amb qui fa molts anys que no es parla. Un fet inesperat –una balena queda atrapada a la platja– en fa possible la reconciliació.

[Coberta i detall interior de Den gamle mannen og hvalen]

Després d’aquesta primera experiència, Hole es va embarcar en un nou projecte, El final del verano, inspirat –segons explica– en un viatge que va fer a Cape Cod (a la costa de Massachusetts).

 [Imatge d'El final del verano, editat per Kókinos]

El protagonista del llibre és Garmann, un nen de 6 anys, que viu a Noruega. Aquesta narració parla –tal com diu la contraportada del llibre– sobre alguna cosa que és a punt d’acabar i una altra que tot just comença: s’acaben les vacances d’estiu i Garmann té papallones a l’estómac (una radiografia ho demostra!), ja que només falten 13 hores perquè comenci el curs escolar. Les tres tietes que cada any visiten en Garmann se’n van, a bord del vaixell que les havia dut “d'èpoques remotes”, i la mare ja ha desar el vestit vermell d’estiu a l’armari de les golfes. 

Durant aquest període estival, en Garmann –que reflexiona, juga i sent dins l'espai segur del seu jardí– ha pogut descobrir que ell no és l’únic que té por, els grans també en tenen: a la tieta Ruth, li fa por l’hivern, la tieta Borghild té por de la mort, el seu pare sempre s’inquieta molt abans dels concerts i, a la seva mare, li fa pànic que un cotxe el pugui atropellar mentre travessa la carretera.

[Rooms by the Sea i Sun in an Empty Room, d’Edward Hopper, un dels artistes més admirats per Stian Hole, i l'última pàgina doble d'El final del verano]

En el segon llibre sobre Garmann, La calle de Garmann, la por també hi té un paper destacat: quan Garmann ha d’entrar al jardí esgarrifós del Vell dels Segells –un carter jubilat que guarda al soterrani les cartes que no han arribat mai a la seva destinació i que, per a alguns, és poc menys que un ogre– i quan s’ha d’enfrontar a Roy –el fatxenda de quart– que té una bicicleta de 26 marxes i és el millor jugador de l’equip de futbol de l'escola.

Garmann recorda les paraules del seu pare: "tot és arriscat, a la vida" i, malgrat la por, s’atreveix a entrar al jardí per agafar didaleres per al seu herbari. En aquest moment, Roy li barra la sortida i el desafia perquè cali foc als matolls secs. Així comença l’únic episodi amb acció de l’àlbum, un incendi virulent que Garmann i el Vell del Segells s’afanyen a sufocar. Gràcies a aquest incident, el vell i el nen inicien una relació molt especial, en què –com reconeix l’autor– els dos personatges a vegades es confonen i podrien molt ben ser la mateixa persona: un a cada cap de la vida.

En els dos àlbums de Garmann –que destaquen, sobretot, per les imatges sempre molt atractives, plenes de detalls i, a vegades, impactants– Stian Hole transmet, de manera brillant, les sensacions que el protagonista experimenta, i descriu amb originalitat i gosadia la relació que estableix amb els adults que l’envolten. 

No hi falten tampoc elements humorístics, algunes vegades dirigits més als lectors adults que no pas als infants. És el cas de l'Elvis Presley equipat de jardiner, que Garmann veu com una criatura d’una altra galàxia, i que ja havíem trobat abans dins d’un autobús ple de músics.

[Imatge de La calle de Garmann, un clar homenatge a Golconde de René Magritte]

Esperem, doncs, que ben aviat puguem descobrir de la mà d'Stian Hole el secret que amaga Garmann en el seu tercer àlbum. 

"Garmann thinks about the twins, Hanne and Johanne, how similar they are and yet so different. Hanne is nasty and teases the others. Johanne is nice and exciting to be with. She tells Garmann about a secret place that only the two of them share, a secret forest hideaway that they play in together. They draw with their fingers on each other’s backs, and Johanne confides that she sleeps with the light on. For a moment, time stands still. With sensitivity, Stian Hole portrays first love."

[Nota de l'editorial sobre el tercer llibre de Garmann]

Algunes dades sobre els llibres i l'autor:
La traducció de Garmanns sommer al castellà és d’Asunta García-Pelayo (revisada per Miguel Ángel Mendo), i la de Garmanns gate és d’Esther Rubio.

Entrevista amb Stian Hole (text en norueg)

Entrevista en vídeo amb Stian Hole (en norueg). Aquest vídeo l'he trobat en un apunt del bloc de Literatura infantil y juvenil actual.