11.4.10

Silencio, d'Anne Herbauts

Silencio és la història d’un rei que no suporta el soroll i que decreta la llei del silenci en el seu regne, una llei que no acullen gens bé els súbdits, a qui agrada molt fer rebombori. El dia que neix el príncep, la gatzara que fan els habitants del regne treu de polleguera el sobirà, que acaba cridant: «Silencio!» I d’aquesta manera ─tan poc ortodoxa─ dóna nom al seu fill acabat de néixer. Al príncep Silencio tampoc no li agrada la llei que ha imposat el seu pare, però es veu obligat a vetllar perquè es compleixi, ja que el rei el proclama ministre del silenci. D’aquesta manera, Silencio es troba molt sol: atrapat entre la tirania del seu pare i el menyspreu de la gent. Arriba un dia, però, que tot canvia: el rei mor i els habitats d’aquell regne aprofiten l’ocasió per fer un xivarri terrible. El príncep Silencio queda seduït per la bellesa de la cridòria i l’enrenou i vol participar-hi, però els súbdits ─ressentits pel passat─ no l’accepten. El regne, sense restriccions de cap mena, es va tornant més i més sorollós i caòtic, fins que el brogit es fa eixordador i la gent perd el control i es torna agressiva. Llavors, els habitants del regne ─que s’adonen de la necessitat del silenci─ demanen al seu príncep que torni.










En les il·lustracions, Anne Herbauts introdueix una mena de “soroll visual” gràcies al collage. Aquest soroll s’accentua amb l’alternança del color blanc. Així, l’autora utilitza el blanc per al silenci el príncep és un personatge blanc de cap a peus i els colors cridaners per al soroll. L’efecte és molt potent: els súbdits sorollosos contrasten amb el fill del rei i el seu entorn. Entremig, hi ha murmuracions i xiu-xius que es tenyeixen de colors terrosos, més suaus. En algunes dobles pàgines, hi ha una clara divisió entre el color i el blanc i, fins i tot, els personatges acolorits que penetren en el món blanc del silenci van perdent color. En d’altres, en canvi, el caos envaeix l’espai: són pàgines totalment atapeïdes de personatges apilonats, barrejats sense ordre, uns damunt dels altres. 
    
[Ball de casament de pagesos, 1607, de Pieter Brueghel]

Silencio es va publicar (Casterman) en francès el 2005 i ha estat traduït a l'anglès per Claudia Zoe Bedrick i publicat per Enchanted Lion Books el 2006 [les imatges d'aquest apunt pertanyen a l'edició en anglès Prince Silencio].

------------------------------------------

Altres apunts d'aquest bloc sobre Anne Herbauts:

2 comentaris:

mel ha dit...

J'adore !!!!

Agnès ha dit...

Bonjour, Mel! Merci pour vos commentaires sur mon blog. Chaque semaine, je visite votre «soupe»!