Un bonic dia d’estiu el llop surt del bosc per anar a la gran ciutat amb la intenció de fer nous amics. Però, a mesura que es va trobant gent, s’adona, amb horror, que tothom fuig d’ell. Ningú no se'n refia: la velleta que ha perdut les ulleres, l’home que arregla el cotxe, els nens i les nenes amb màscares que juguen fent rotllana, el barber, el jardiner que rega les flors... Tots fugen del llop o intenten caçar-lo.
El llop d’aquest relat, però, parla i s'explica molt bé. Aquest fet el salva. Tots els que s'espantaven en veure’l, després de sentir-lo parlar, s’adonen que el llop duu bones intencions i que anaven errats quan es pensaven que era un llop ferotge.
El llop d’aquest relat, però, parla i s'explica molt bé. Aquest fet el salva. Tots els que s'espantaven en veure’l, després de sentir-lo parlar, s’adonen que el llop duu bones intencions i que anaven errats quan es pensaven que era un llop ferotge.
D'aquesta manera, la història té un final feliç: acaba amb un “piquenique magnifique”.
2 comentaris:
Que xulo!
Que hi és en català?
No, no hi és ni en català ni en castellà. Els originals en anglès estan traduïts al francès i suposo que a altres llengües, però -que jo sàpiga- en català i en castellà no hi ha res de la Fanelli :-(
A veure si algun editor s'anima.
Salutacions, Espolsada.
Publica un comentari a l'entrada