Aquesta història està ambientada en la guerra d’Iran-Iraq (1980-88), un enfrontament terrible que va provocar més d’un milió de víctimes, moltes civils. El protagonista –el Comandant– és un nen que ha perdut la mare i una cama durant la guerra. Ara es passa les hores a la seva habitació, on recrea el conflicte amb un enemic imaginari i els seus soldats de joguina. Fora, més enllà de les quatre parets del seu refugi, en el món dels grans, la vida continua: el seu pare té la intenció de tornar-se a casar.
El text i les il·lustracions es combinen per transmetre, amb un llenguatge senzill i directe, els sentiments del protagonista: la tristesa, la ràbia, la por i, sobretot, la solitud. Són especialment impressionants els diàlegs que el nen manté amb la seva mare morta (que li parla des del retrat de la paret) i les converses que acompanyen el joc amb el seu enemic imaginari.
Les il·lustracions de Morteza Zahedi –en què trenca la perspectiva lineal i distorsiona les proporcions dels personatges– contribueixen a mostrar que el relat s'explica des del punt de vista del nen.
“Attack! Now!” I order and lead the assault. The enemy shoots, but nothing can stop us. Grenades go off and the room fills with smoke, just like in a movie.
The dark is scary, but I’m not afraid of the dark.
“Right, Mom? When we had to hide in the basement and all the other children were crying and screaming because of the bombs. I just sat next to you and covered my ears with my hands. Remember?”
My mother in the picture says, “That’s right, son.”
One of my soldiers screams, “I’ve been hit. I’ve been hit!”
But I’m the Commander. I don’t get scared. I make my way down the hill. Even though my leg hurts, I find the soldier. And I order the troops to stay back.
Then I hear my father calling, “It’s time for dinner. Your uncles and aunties are here.”
Good Night, Commander, escrit per Ahmad Akbarpour, es va publicar inicialment en farsi i, ara, l'editorial canadenca Groundwood Books l'ha editat en anglès. La traducció és de Shadi Eskandani i Helen Mixter.
4 comentaris:
Este blog me parece súper interesante, Agnés. Volveré de visita y lo guardo en favoritos.
Muchísimas gracias, Gustavo! Ven cuando quieras.
Un saludo!
Agnès
Hermosísimo trabajo. De alguna manera me recuerda la línea mas expresiva de George Grosz.
Felicitaciones por el blog, va directo a mis suscripciones del GReader!
Muchas gracias, Álex. Hace mucho tiempo que sigo tu blog Pelícanos y pescados. ¡Hasta pronto y saludos!
Ag
Publica un comentari a l'entrada