8.11.10

Eric, de Shaun Tan


L'Eric el protagonista d’aquest relat és un estudiant estranger que s'instal·la a casa d'una família d'un barri residencial dels afores d'una gran ciutat.

“Fa uns anys va venir a viure amb nosaltres un estudiant estranger que estava d’intercanvi. A tots ens costava molt pronunciar el seu nom correctament, però a ell tant li feia. Ens va demanar que li diguéssim Eric.”

Els de la casa s'escarrassen a deixar l'habitació de convidats en condicions perquè el nouvingut s'hi senti a gust, però incomprensiblement l'estudiant prefereix fer vida al rebost, on dorm i estudia. 

Quan li volen ensenyar la ciutat i es mostren disposats a contestar tota mena de preguntes sobre aspectes locals —que haurien d’interessar per força a un estranger acabat d’arribar—, l'Eric els decep amb el seu interès obsessiu per les coses menudes i els detalls sense importància.

"Deu ser una qüestió cultural!" diu la mare de la família que l'acull.


Els membres de la família mai no acaben d'estar segurs que l'estudiant sigui feliç amb ells i això els neguiteja.

Un bon dia, l’Eric s’acomiada amb un simple “Adéu!” i desapareix per no tornar. La família es queda amoïnada i amb sensació d'incertesa. Fins que algú entra al rebost i descobreix la gran sorpresa; la deliciosa sorpresa que amaga la doble pàgina final del llibre: una imatge màgica que lluu en la foscor i que ens meravella.

Si el text es limita a descriure les expectatives dels habitants de la casa i el comportament enigmàtic del protagonista, les imatges, en canvi, desvelen els detalls increïbles, fantàstics i extraordinaris de la narració. Com ara que l'Eric arriba a la casa amb dues maletes fetes amb clofolles de cacauet, que dorm dins d'una tassa de te  i que, quan decideix marxar, ho fa sortint per la finestra damunt d'una fulla seca. Imatges com aquestes contrasten amb el to realista del text, que en cap moment no fa cap referència a la mida o a l'aspecte del protagonista, per exemple.


En aquest relat, l'autor aconsegueix un cop més que els fets extraordinaris i els personatges estranys i misteriosos convisquin en escenaris de la vida quotidiana amb la gent corrent, que sovint percep aquests elements rars amb una normalitat que desconcerta el lector.


[Coberta de Contes de la perifèria, editat per Barbara Fiore el 2008]



Eric és un dels relats de Contes de la perifèria, que Shaun Tan va voler publicar a part. Tan ens ho explica a la seva interessant pàgina web, que ara Barbara Fiore allotja en castellà. L'autor també ens diu que va concebre aquest conte a partir de tres elements inspiradors: l'esbòs d'un personatge amb el cap punxegut, l'estada a casa seva  d'un conegut de caràcter retret i poc parlador i, finalment, el comportament inquiet del seu periquito Eddie, que es passa el dia buscant objectes minúsculs per casa.



 [L'autor es pregunta si les guardes d'aquest llibret són pàgines dels quaderns privats de l'Eric]




Es tracta d'un llibre preciós, molt ben editat, petit i sorprenent com el protagonista de la història.   


Les imatges d'Eric d'aquest apunt pertanyen a l'edició de Templar Publishing (Londres, 2010). La citació textual en català és del llibre Contes de la perifèria, traduït de l'anglès per Carles Andreu i Albert Vitó i editat per Barbara Fiore.

--------------------------------------------------------

Apunt actualitzat sobre Shaun Tan en aquest espai:

The Lost Thing: un projecte d'animació

3 comentaris:

Andrea ha dit...

fantastico!
i like it!
andrea calisi

kinkong ha dit...

i love your blog! what a beautiful!!

ilustroskop ha dit...

Grazie, Andrea per il tuo commento!

Thanks, Kinkong!

Agnès