La casa del árbol (De Boomhut), de Marije Tolman i Ronald Tolman

[Detall de la coberta]

Ja tenim més a l’abast —gràcies a l’edició que n’ha fet Adriana Hidalgo (Pípala)— l’àlbum il·lustrat que va guanyar el primer premi de ficció a la fira de Bolònia d’aquest any, De Boomhut (Lemniscaat, 2009), de Marije Tolman i Ronald Tolman.
 

Es tracta d’un llibre de format gran, sense text, amb tretze dobles pàgines sorprenents, plenes d’animals que es mouen al voltant d’un gran arbre coronat amb una acollidora cabana de fusta. 

De la coberta estant, un ós polar a cavall d’una balena ens convida a entrar en el món que els Tolman han imaginat. L’ós neda cap a una cabana de fusta construïda al cim d’un arbre. A les primeres pàgines, plou i l’aigua cobreix una bona part del tronc de l’arbre. L’ós s’instal·la a la cabana i espera... Arriba un ós bru en barca i s’enfila a l’arbre. Mentrestant, el nivell de l’aigua va baixant. Poc a poc les pàgines es poblen d’animals que es dirigeixen cap a la cabana, l’envolten, hi pugen, s’hi acomoden... Una invasió rosa brillant de flamencs enceta els canvis de colors que, a partir d’ara, transformaran l’escenari, pàgina rere pàgina: rosa, groc, taronja, blau... Arriben més i més animals: un hipopòtam, tres mussols, un estol de corbs, dos óssos panda, una cigonya, un paó... Tot és harmonia i tranquil·litat en aquest indret i només en destorba  la calma —per un instant— un rinoceront, que envesteix la soca del gran arbre i en fa trontollar la capçada.

Al final del llibre, l’ós polar i l’ós bru de l’inici de la història es queden sols al cim de l’arbre. Ha nevat i, ara, al cel serè, la lluna plena il·lumina la casa de l’arbre. 

 

Ronald Tolman —escultor, pintor i artista gràfic— va fer els gravats de l’arbre i la cabana [amb la tècnica del vernís tou]: la imatge estàtica de cada doble pàgina. La seva filla —la il·lustradora Marije Tolman— es va encarregar de les il·lustracions, que són les que aporten moviment al relat. L’un treballava des de Beuningen, l’altra des de la Haia. Hi ha alguns detalls de les il·lustracions que estan fets amb gravat, a part de l’arbre i la cabana, com ara les volves de neu, la pluja de la primera pàgina o la lluna del final. Pel que fa a l’escena del rinoceront que envesteix l’arbre, Tolman pare explica [Beuningen nieuws] que algunes persones que compren el llibre el volen canviar perquè es pensen que és tracta d’un error, quan en realitat són dues impressions del mateix gravat, una al costat de l’altra, que busquen un efecte de trontoll.

Es tracta, doncs, d'un àlbum per a totes les edats, molt atractiu, que convida a contemplar-ne les il·lustracions de manera calmada, sense ensurts; un àlbum que amaga moltes històries, moltes lectures i un munt de petits detalls.