Noah té els ulls verds i mai no n'ha vist d'altres colors. Des del seu niu, mira per un forat i veu un ull blau. Malgrat la curiositat, no gosa sortir, perquè no sap de qui és aquell ull tan misteriós: podria ser d'un drac, d'una serp, d'un ós polar... Des de l'altra banda, des de fora del niu, Raffaella mira pel forat i veu un ull verd. Té ganes de saber a qui pertany, però... i si es tracta d'un terrible "empaitanens" o d'un gat o d'una aranya?
En aquest llibre de format apaïsat, totes les pàgines, menys la primera i l'última, tenen un forat, a través del qual veiem un ull blau ―si mirem des del punt de vista de Noah―, i un ull verd ―si ho fem des d'on és Raffaella. El text que correspon al narrador està imprès amb tinta negra i sempre el trobem a peu de pàgina, en canvi, els diàlegs entre els dos personatges estan impresos amb blau o verd ―segons qui parla― i se situen al terç superior de cada full. Els dibuixos dels éssers que els protagonistes imaginen sovint són només contorns, fets amb tinta negra sobre el full totalment blanc. Aquest recurs fa que l'atenció del lector se centri en l'interior del forat, és a dir, en l'ull misteriós.
Es tracta d'un bon exemple de llibre en què el format i els elements gràfics són essencials per explicar la història. De fet, no hi hauria història sense aquests recursos visuals, que de vegades poden esdevenir també tàctils ―depenent del lector. El més rellevant del llibre no és la història que s'hi conta, sinó com està explicada. Així, el text i el color amb què s'ha imprès, la disposició calculada de cada element, els dibuixos, les taques de color i les pàgines foradades configuren un àlbum singular, en què es reconeix l'estil inconfusible de Bob Gill.
La primera edició del llibre en anglès és de 1965: The Green-Eyed Mouse And The Blue-Eyed Mouse. Aquest any, Phaidon l'ha editat en castellà per primera vegada.
---------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada