[Coberta d'The Owl and the Pussycat, editat per Simon and Schuster el 2010]
En aquest àlbum, Kevin Waldron il·lustra el poema més conegut —almenys pels anglosaxons— d'Edward Lear (Londres, 1812- Sant Remo,1888), "The Owl and the Pussycat" (1867):
The Owl and the Pussycat went to sea
In a beautiful pea green boat,
They took some honey, and plenty of money,
Wrapped up in a five pound note.
The Owl looked up to the stars above,
And sang to a small guitar,
'O lovely Pussy! O Pussy my love,
What a beautiful Pussy you are,
You are,
You are!
What a beautiful Pussy you are!'
Pussy said to the Owl, 'You elegant fowl!
How charmingly sweet you sing!
O let us be married! too long we have tarried:
But what shall we do for a ring?'
They sailed away, for a year and a day,
To the land where the Bong-tree grows
And there in a wood a Piggy-wig stood
With a ring at the end of his nose,
His nose,
His nose,
With a ring at the end of his nose.
'Dear pig, are you willing to sell for one shilling
Your ring?' Said the Piggy, 'I will.'
So they took it away, and were married next day
By the Turkey who lives on the hill.
They dined on mince, and slices of quince,
Which they ate with a runcible spoon;
And hand in hand, on the edge of the sand,
They danced by the light of the moon,
The moon,
The moon,
They danced by the light of the moon.
En aquesta edició, l'escriptora britànica Angela McAllister hi ha afegit una quarta estrofa, que allarga la curiosa història d'amor entre el mussol i la gata, amb un final amb descendència i globus aerostàtic:
Soon two became four, then children galore,
Were climbing the Bong-tree all day.
They ratted the Turkey who lives on the hill,
With their noisy, rumbustifus play.
Pussy sighed, “My Dear,
there’s no room for us here.”
The Owl, with a nod, did agree.
So as clouds drifted by, they took to the shimmery sea,
The sea,
The sea,
Floating over the shimmery sea.
[Imatges del llibre]
El Mussol i la Mixa
El Mussol i la Mixa es fan a la maren una barca de color de bleda,i s’hi enduen els cèntims i la melembolicats en un paper de seda.El Mussol alça els ulls al cel serèi canta, acompanyat de mandolina:-Oh Mixeta, Mixeta del meu cor,no em sé avenir que puguis ser tan fina,tan fina,tan fina!No em sé avenir que puguis ser tan fina!
I la Mixa: –Caram, Mussol, com cantes!No voldria sentir cap altre ocell!Vinga, casem-nos, doncs, d’una vegada...però, ¿com podem fer-ho sense anell?-Llavors naveguen tot un any i un diafins a l’illa de l’Arbre Cartiplàs,i allà mateix es topen una trujaamb un anell al capdamunt del nas,del nas,del nas,amb un anell al capdamunt del nas.
–Bona Truja, ¿ens el vens per un duret,aquest anell? –Ja ho crec –que ella contesta.Doncs se’l queden, i els casa l’endemàel Gall Dindi que viu a la floresta.I en acabat s’atipen de bombonsi de pastissos d’aranyó i de pruna;i agafats de la mà, vora la mar,es posen a ballar sota la lluna,la lluna,la lluna,es posen a ballar sota la lluna.
[El poema traduït per Miquel Desclot, extret del llibre Poesies amb suc, editat el 2007 per la Galera]
-------------------------------------------------------
Una mica més sobre Edward Lear
Edward Lear també és molt conegut pels seus limeriks, uns poemes humorístics de cinc versos que solen parlar d'algú d'un lloc concret —se cita el topònim en el primer i últim vers— o amb una característica —física o de caràcter— exagerada. Miquel Desclot n'ha traduït uns quants. Aquí en tenim una mostra:
Vet aquí un homenic de Sabadellque vol viure en perpetu desgavell.Balla amb el gat un minueti pren cafè dins d'un barret,amb horror de la gent de Sabadell.
[Un limerick d'Edward Lear traduït per Miquel Desclot, extret del llibre Poesies amb suc, editat el 2007 per la Galera]
Lear el 1871 va elaborar un recull de poemes, escrits diversos i dibuixos en el llibre Nonsense Songs, Stories ans Alphabets. Precisament en aquest recull, va publicar per primera vegada el poema del mussol i la gateta.
[Dibuix de Lear per als seu Nonsense Botany]
Per llegir els textos originals de Lear i veure els dibuixos que els acompanyen, us recomano que accediu al The Complete Nonsense Book (en una edició de 1912).
La revista Imaginaria va publicar l'article de Marcela Carranza "Edward Lear, los limericks, y el Zoo Loco de María Elena Walsh", en què hi ha força informació sobre aquest autor i la seva obra.
Per altra banda, cal recordar que aquest any, l'editorial Adriana Hidalgo, en la col·lecció Pípala, ha publicat un relat d'Edward Lear i alguns limeriks. Es tracta d'El cuento de los cuatro niños que dieron la vuelta al mundo (i algunos limeriks), traduït per Eduardo Berti.
Per altra banda, cal recordar que aquest any, l'editorial Adriana Hidalgo, en la col·lecció Pípala, ha publicat un relat d'Edward Lear i alguns limeriks. Es tracta d'El cuento de los cuatro niños que dieron la vuelta al mundo (i algunos limeriks), traduït per Eduardo Berti.
[Coberta del llibre, editat per AH Pípala]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada