L'últim dia de l'any, quan el bosc era fosc i fred...

Ilustroskop vol acabar l'any amb una recomanació: Cartes de l'esquirol, de la formiga, de l'elefant, de l'ós...

Aquesta vegada no es tracta d'un àlbum, sinó d'un llibre il·lustrat excel·lent. Ho és pels dibuixos de l'i·lustrador Axel Scheffler i ho és —sobretot— pels textos fantàstics de Toon Tellegen, un escriptor singular que explica històries sobre els animals que viuen en un bosc molt particular. En aquest cas ho fa per mitjà de les cartes que s'escriuren i que el vent reparteix.

Els relats de Tellegen, plens d'humor surrelista, són brillants i difícils de classificar. En aquest llibre, a més, cal remarcar que el text de la traducció al català és magnífic i això fa que encara sigui més recomanable: per a nens i nenes que ja llegeixen amb certa fluidesa o per a grans que els agrada llegir llibres en veu alta als petits.
 

L’últim dia de l’any, quan el bosc era fosc i fred, els animals van escriure una carta al sol.
Havien rumiat llargament què li dirien i van triar les paraules més prudents que sabien.
—És una carta de súplica —va dir la formiga—. Una súplica cordial.
Gairebé tots la van signar. Però el talp, el cuc de terra, la papallona de nit i el ratpenat tenien les seves reserves i s’haurien estimat més escriure el contrari.
Entre el centenar d’animals que eren van tirar la carta enlaire, el vent gèlid se la va endur cel amunt i la va fer desaparèixer dins un tou de núvols baixos.
Tremolant de fred, els animals es bufaven les antenes i es tustaven la pròpia esquena amb les ales per escalfar-se, mentre esperaven plegats una resposta.
De sobte, a mitja tarda va aparèixer una petita escletxa als núvols. Un raig de sol va penetrar per l’obertura portant una carta que lliscava damunt seu. Els animals s’ho miraven amb els ulls ben oberts.
La carta va anar a espetegar a terra i la formiga es va avançar i la va obrir.
Els uns es van recolzar a l’espatlla dels altres —fins i tot el cargol i l’hipopòtam i l’aranya, i també hi va haver qui es va recolzar a l’espatlla de l’eriçó— i van llegir:

Benvolguts animals,
D’acord.
Fins aviat.
   El sol

Aleshores van fer un sospir d’alleujament, van fer que sí amb el cap, van encaixar amb les ales, les aletes, les antenes i les potes, es van desitjar bona sort i van anar cap a casa.
Al vespre la majoria d’animals van fer un parell de passos de ball, a terra davant el llit, i van cantar fluixet:

—Fins aviat, fins aviat...

Es van ficar sota una manta gruixuda i es van adormir.

[Il·lustració, text i coberta de Cartes de l'esquirol, de la formiga, de l'elefant, de l'ós..., de Toon Tellegen, amb il·lustracions d'Axel Scheffler, traduït per Ferran Bach i publicat per Destino el 2001.]

També hi ha algunes animacions fetes a  partir de les històries de Tellegen. Aquí en teniu una mostra:

Aquesta animació és de Christa Moesker, la música de Fay Lovsky i la veu de Paul Freeman gravat a Sound Studio's el 2002. Dura 5 min i 59 seg.

Ilustroskop desitja que tingueu un molt bon any, ple de lectures i de tranquil·litat!