Anne Herbauts és una il·lustradora belga nascuda el 1975. Abans d'acabar els estudis de belles arts, ja va publicar el seu primer àlbum il·lustrat, Boa. Des d'aleshores que no ha deixat de publicar, sobretot per l'editorial belga Casterman.
Kókinos ha editat dos llibres en castellà d’aquesta autora: La luna [Que fait la lune, la nuit?, traduït per Esther Rubio] i Una nube [Le petit souci, traduït per Miguel Ángel Mendo].
[Portada de Que fait la lune, la nuit?]
A l’àlbum La luna, de format molt gran, Anne Herbauts ens explica l’activitat de la lluna a la nit, quan no dorm. La lluna, amb el seu vestit estampat amb les petjades del gat negre, fa moltes coses en la foscor, per exemple, ajusta les finestres i corre les cortines perquè els nens i les nenes es puguin adormir. Herbauts, en aquest àlbum, no fa servir gaire text, segons l'autora, per no destorbar el silenci de la nit amb la fressa de les paraules.
A Una nube, és l’ós Edu que intenta, durant tot el relat, desempallegar-se d’un núvol petit però empipador que el segueix contínuament, un núvol de mal humor o tristesa que no el deixa fer res.
[Detall d'Una nube]
Herbauts explica que, en aquesta història, ha tingut molta cura de la transició d'una pàgina a l'altra. Amb l'objectiu d'acompanyar els lectors, l'autora dibuixa elements que relacionen una escena amb la següent. Per exemple, les abelles (que veiem en la il·lustració de més amunt) ens porten d'una banda a l'altra del relat.
Per altra banda, en els dos àlbums (La luna i Una nube) l'autora ens mostra de manera molt clara i directa la seva obsessió per un tema que apareix a la majoria dels seus llibres: el temps.
Anne Herbauts, malgrat la seva joventut, té una extensa bibliografia. Alguns dels seus llibres són petites joies, com ara Lundi i Les petites météorologies.
[Portada de Petites météorologies, editat per Casterman]
També cal destacar el llibre Silencio, en què l'autora ens explica la història d'un rei que no suporta el soroll i del seu fill, el príncep Silencio, a qui imposa la feina de mantenir la ciutat en silenci. El príncep, blanc de cap a cap, contrasta amb els colors intensos dels súbdits sorollosos.
A més, en català i castellà tenim Amanda xocolata, una història de Bernard Friot sobre la nena que, tipa de menjar xocolata, decideix no tornar-la a tastar. L'autor d'aquest relat proposa tres finals ben diferents perquè els lectors triïn com acaba el conte.
2 comentaris:
Gràcies per aquestes petites descobertes. L'Amanda agrada molt :)
Acabem de descobrir el vostre blog, gràcies a "la vie est belle" i ens agrada moltísim. Ens quedarem aquí! Salutacions
Publica un comentari a l'entrada