La il·lustradora iraniana Rashin Kheiriyeh (1979) ha estat l’encarregada d’amanir, amb les seves espècies personalíssimes, aquesta Sopa de nada escrita per Darabuc [autor també d’Ojobrusco, i del relat en vers La vieja Iguazú, entre d’altres].
Aquest àlbum ens ofereix, per primera vegada, la possibilitat de conèixer les il·lustracions de Kheiriyeh en un projecte en castellà i gallec [OQO]. Fins ara, aquí, només les havíem vist en el recull Historias mágicas de Oriente, editat per Libros del Zorro Rojo.
Així, la bona notícia és doble: d’una banda, ja podem gaudir d’aquesta nova recepta de sopa de pedra, tan divertida i actual, que acaba de sortir dels fogons de Darabuc i, d’una altra, amb la Sopa, ens podem endur a casa una mostra de la feina –no sempre fàcil de trobar– d’una de les il·lustradores iranianes amb més reconeixement internacional.
4 comentaris:
Gràcies, Agnès!
El món de la LIJ globalitzada és ben rar. Quan vaig conèixer la Rashin aquí, al teu bloc, vaig preguntar-me com seria tenir un conte il·lustrat per ella, però més aviat com qui es pregunta com seria que poguéssim viure a una colònia marciana de les novel·les de ciència ficció. I tanmateix, vés per on: vareta de Bolònia, vareta d'OQO, i aquí el tenim...
Gonzalo que t'ho tenies molt callat... l'hauré de demanar a OQO!
Sí, abans de Bolònia 2009, la Rashin no era gaire coneguda aquí. Havia publicat a l’Iran, a l’Índia, a França... (sabíeu que té dos àlbums traduïts a l’occità?). Bé, jo vaig conèixer la seva feina d’una manera curiosa: per mitjà del web de Morteza Zahedi. El cas és que el dissenyador que va fer el web de Zahedi, Sam Keshmiri (utilitza plastilina!), també havia fet el lloc web que tenia abans la Rashin i, estirant el fil, em vaig trobar (casualment) amb les il•lustracions d’aquesta noia. Em va agradar el dinamisme dels personatges i les paletes de color que utilitza, i mira... ara tenim aquest àlbum, gràcies a les varetes i, sobretot, gràcies a tu, Gonzalo.
Felicitats!
Hola, Fe:
Callat on corresponia, sí... Ara em queda una relació rara amb OQO. Fa llibres que sempre em sorprenen i tria il·lustradors que t'agradaran o no, però solen tenir molta qualitat. Ara bé, puc veure un conte meu en sis llengües i no en català? És una pena que la seva relació amb el mercat català no pogués ser més duradora.
*
Hola, Agnès:
Doncs sí és curiós el camí, sí. No tenia notícia dels llibres en occità, la veritat. De fet, fa un temps vaig demanar a una amiga més informació al respecte i em deia que hi ha molt poca producció per a infants. Em faria gràcia veure'ls, miraré el catàleg de biblioteques, per si n'hi hagués cap.
Publica un comentari a l'entrada